Senyoreta Ella (2001)

Foto: Isart
Gènere teatre; drama
Data finalització obra23/06/2001
Llengua originalCatalà
SinopsiLídia (àlias Senyoreta Ella), d’uns 35 anys, decebuda amb l’amor i la societat, es dedica a violentar la gent que coneix i a practicar el sexe indiscriminadament, no per gust, sinó a fi de ridiculitzar els principis dels individus.
Escenes
PersonatgesElla, Els Homes 1,2,3,4,5,6 , Dona 1, El de la jaqueta, La silueta, Possible ligue 1,2,3,4 , La secretària de la Senyoreta Ella, L’Analista, Un cuiner, Un Cambrer, El marit de la secretària, Ricard, diversos secundaris (un dimoni, un saxofonista, ballarins i ballarines…).
Espai escènicÚnic. Bàsicament un entramat metàl·lic a mà esquerra escènica i cadires a mà dreta.
Dibuixos, esquemes, propostes escenogràfiques
Fragment literariESCENA 13
 
Arriba des de la zona del públic caminant l’ANALISTA, que puja a l’escena buida.
L´ANALISTA: Disculpin. …Aquí cal analitzar les divergències, les discrepàncies, les contradiccions… Cal plantejar-se com pot ser que la Senyoreta….direm…la “Senyoreta… Ella” –perquè no sabem ben bé qui és- pot semblar tan mala puta, que es tira a tot Déu i parla com una puta cabrona i els deixa a tots verds;… i en canvi, en determinats moments, sembla d´una sensibilitat exquisida. Recordin el poema número 13 del llibre Veinte poemas de amor y una canción desesperada, de Ricardo Neftalí Reyes, poeta xilè nascut el 12 de juliol de 1904. En Neftalí feia servir un pseudònim: Pablo Neruda. En Neftalí no fa olor a naftalina ni molt menys els seus poemes han quedat oblidats a l´armari.  Com els deia, ella sembla compungida, …No els sembla un colom ferit, una barana rovellada separada de l´heura, una platja silenciosa i fosca d’un dia de pluja…? Vagin prenent nota. No els sembla que no concorda aquesta mala puta amb aquesta dona tan ferida?
Fosc.
Fonts/documentació emprada· fragment de poema d’Antonio Gala.
· Diccionari de la Llengua Catalana
Cobertura periodística
Actes socials
Edicions(2005) Dins de la revista: Assaig de Teatre núm. 47, de setembre de 2005. Títol del volum: “El teatre no aristotèlic”. 33 pàgines (p. 59-92). Publica l’AIET-Associació d’Investigació i Experimentació Teatral (Barcelona).
Altres consideracionsLa versió més definitiva, d’agost del 2001, té algunes adaptacions i retallades per suggeriment de l’actriu Vicenta Ndongo, a qui li vaig deixar per llegir-la. L’obra naixia inspirada per les derrotes amoroses i sensació d’impotència. Li tinc molt de carinyo i la considero molt trista.
Lectures dramatitzades
Escenificacions
Traduccions
Arxius de textDescarregar l’obra sencera.
Arxius d’àudio
Fotos
Seqüencia fotogràfica
Vídeos