China Girl (2017)

Foto: Isart
Gènereteatre breu; obra còmica
Data finalització obra06/04/2017
Llengua originalcatalà
SinopsiChina Girl (o Un munt de cadires, avui).

Tres dones (la Chung, la Xu-Lai, i la Mene) renten plats, cadascuna a la seva manera. I cadascuna viu la vida a la seva manera. La Chung i el seu marit, en Huang, regenten un bar de barri i un basar que té de tot per apedaçar les vides quotidianes. En realitat, treballen com a rucs, sobreexplotats pel sistema.
TemesDona, fortalesa, canvi vital, vida de parella, vida quotidiana, migrants, feina, explotació laboral, jornada laboral, rols, espionatge, eurocentrisme, Orient i Occident, amistat, sororitat, anhels, somni, realització personal.
Escenes8
(durada: … minuts, aprox.)
Resum per escenes 
Escena 1: Panerola
Diàleg entre les 3 dones (es parla de temes com la feina, combinar feina i treball, vida matrimonial, higiene, de paneroles “cucarachas, scarafaggio“).

Escena 2: La dona espia
Diàleg entre les 3 dones (es parla de temes com la feina, els marits, la vida de l’espia, la burgesia).

Escena 3: Plany (Pianura)
Diàleg entre les 3 dones (es parla de temes com la sort a la vida, els marits, el suicidi, la interpretació escènica, l’amistat, els triangles amorosos, la bellesa, el sexe i el plaer).
Canten molt professionalment el primer fragment de l’ària del Rinaldo de Händel: Lascia ch’io pianga / mia cruda sorte.

Escena 4: Little China Girl
La Xu Lia i la Mene tornen a sortir i canten a la Ching el tema ‘China Girl’ de David Bowie amb un art musical i un gest esplèndids, integrant els plats en el ball. En algun moment, miraran, voltejaran la Ching (encaparrada en la seva tasca de la neteja dels plats).

Escena 5: Bar 24 hores
Comença, baixet, el tema del Duet de les flors (Sous le dôme épais) de l’òpera Lakmé (1883) de Delibes, i Xu Lai i la Mene fan llavors el Parlament del desengany proletari. La Ching, callada, va rentant plats tota l’estona; però ara fa un incís per anar puntualment a netejar i ordenar una mica la taula del marit, al prosceni escènic.

XU LAI i MENE, al públic, recuperada la compostura:
Un munt de cadires, a Ca la Ching.
Cerveses barates, braves barates, croquetes petites, meló fora de temporada, pa de microones.
Welcome-to-la-vi-da-lo-ca.
Setze hores de feina seguides.
Què diran els esclaus, què dirà el proletariat?

Escena 6: El gran basar
Entra a escena el marit de la Ching, en Huang. La Xu Lai i la Mene relaten la seva vida dura, sempre abocada al negoci (el bar de barri, i en especial, el gran basar xinès). En Huang parla: critica la clientela despòtica, irreverent, maleducada que ve a comprar-li a la botiga. Finalment critica el somni europeu, la bona (i falsa) Europa. La Ching entra per consolar el marit, amb licor de llangardaix. Ell s’enfada màximament.
Europe’s living a celebration, a celebration!

Escena 7: Els setze jutges
La CHING, callada, continua rentant plats tota l’estona; ara es barallarà una mica fent muntanyes de plats esbandits: a una banda, passant-los a l’altra banda, etc..
En HUANG, callat, concentrat, embolicat amb la calculadora i fent sumes als papers del damunt de la taula.
Llum frontal sobre XU LAI i MENE, que reciten un embarbussament (trabalenguas, en castellà, en anglès tongue twister, en basc mihi bihurria) català, Els Setze Jutges.
Al final, tots excepte la Ching, agressius, encesos, premonitoris, al públic, ara Ching ja amb el gest i el moviment congelat: Trencat!
Fosc brusc.

Escena 8: Jo vull això.
Llum intermitent vermella general. Tots els personatges deambulant per escena, no pararan de caminar. És un caminar normal, ni massa ràpid, ni massa lent, ni nerviós, ni paranoïc, ni autòmata. Quan un ha de parlar, se situa al centre escènic quiet, sota un focus frontal verd que el destaca.
A aquesta escena, cada personatge expressa les seves necessitats i anhels, somnis. I crítiques.

Sortida del públic mentre va sonant el tema musical Tornarem de Lax’n’Busto.
PersonatgesPetit format:
3 dones, 1 home.

XU LAI, actriu i agent secreta xinesa (1909-1973), als 24 anys (1933), elegant, amb ungles ben llargues pintades d’un roig intens, sempre parla amb una certa altivesa i prepotència, vestimenta i pentinat d’acord amb l’època i les fonts històriques 
 
CHING, mestressa asiàtica d’un bar-restaurant espanyol de regència xinesa, dolça i prudent, un tros de pa
 
MENE, dona occidental, de classe mitjana benestant, espabilada, enèrgica

HUANG, marit de la Ching, rude, dictatorial.

Els intèrprets asiàtics poden ser realment orientals o bé occidentals maquillats, sense caure en la paròdia ni la ridiculització.
Espai escènicZona de rentar plats per a 3 persones. Una taula, al prosceni, extrem dret vista del públic.

No és un espai massa real, és una estilització, és una mena de quadre de costums.

Som a una ciutat mediterrània del sud d’Europa, que ha rebut força immigració asiàtica.
Dibuixos, esquemes, propostes escenogràfiques
Fragment literariEscena 3: Plany (Pianura)

(…)
 MENE: La mort d’una actriu pot fer plegar una altra actriu?
XU LAI: Canvia de tema, xata.
MENE: Què se sent, Xu Lai, sent tres al llit?
XU LAI, irònica: Has canviat de tema però segueixes fina. (Petita pausa. ) Una cosa molt dolça. I excitant.
MENE: Els tres estàveu ben bons?
XU LAI: Una mica viciosa, sí que ets. Sí, tots tres estàvem com un tren. La Zhang tenia més corpulència però era una delícia, tenia unes corbes per fer un sexe ple de deliri.
CHING avergonyida, sufocada, no sap on mirar. Intenta fer servir un plat com a ventall…
XU LAI: No era cap pecat, Ching, no cal que facis tantes mueques. Li enxufaré una panerola al cul a aquesta. O unes boles xines a la cova brava. A veure si espabila.
CHING fa unes rialles grotesques, nervioses, atabalada.
XU LAI: No, Ching, no. No era pecat, era alegria, nena. Era un triangle de puntes perfectes. I els diamants eren a les ninetes dels ulls.(Petita pausa. Per a sí:) Ara no sé… Que he deixat la pistola a dintre de la Thermomix?
CHING rient: No és una Thermomix. És de marca albina. Més barata.
MENE, a XU LAI: Explica aquestes alegries, Xu Lai, oh-la-là! …Els orgasmes?
XU LAI, encantadíssima i rememorativa: Una muntanya.
MENE, amb sana enveja i encantadíssima: Sí. M’ho imagino. Delicious!
XU LAI, rememorativa amb gran plaer: Em pensava que no arribarien mai els seus llavis. Ni els seus dits al meu sexe. Oh, bonica Zhang, quant de plaer em vas donar! (Pausa petita. Poètica:) You, so pretty in the light of the night.
Fonts/documentació empradaDocumentació sobre el personatge històric real Xu Lai, espia:
https://en.wikipedia.org/wiki/Xu_Lai_(actress)
Cobertura periodísticaWeb Teatre Tantarantana.
Web Assajar és de Covards. Temporada 2016-2017.
Directori de Dramaturgues/dramaturgs Assajar és de Covards.
18/06/2017 Crítica teatral, per Gema Moraleda, al blog Somnis de Teatre.




Actes socials
Edicions
Altres consideracions

En realitat, assistim a un món estripat, de supervivència, amb la màxima activitat laboral, concretament la dels immigrants asiàtics nouvinguts a Occident, que arriben a les terres d’aquí. El marit de Ching, en Huang, entra a escena a les darreries de l’obra: és un home emprenyat i fastiguejat: amb la clientela del seu via crucis que és el gran basar, i també per la copropietat del bar-restaurant de mala mort del barri. Quina misèria la falsa i fraudulenta Europa de belles i demagògiques paraules o solucions.


Barcelona, 5-6 d’abril de 2017. Ampliada i modificada el març-juny de 2024. Acabada el 15 de juny de 2024.
Lectures dramatitzades1 (Teatre Tantarantana, Barcelona, 12 de juny de 2017. Gala Assajar és de Covards, amb textos dels dramaturgs: Roc Esquius i Rosa M. Isart; fotògrafa Aixa Pimienta), versió abreujada i lliure del text original. Dir.:  Arántzazu Ruiz. Intèrprets: Anna Berenguer, Berta Graells Bartolí i Mònica Macfer. La Cia. Casa Real tenia aquest objectiu: traslladar la mecànica de les jam session de jazz a les lectures dramatitzades de textos teatrals.
Escenificacions
Traduccions
Arxius de textDescarregar l’obra sencera.
Arxius d’àudio
Fotos

Representació feta al Teatre Tantarantana en el marc de les convocatòries Assajar és de Covards. D’esquerra a dreta: els personatges Xu Lai (vestiria a la moda del 1933), Ching (davantal vulgar), i la Mene (vestiria peces de la marca Desigual, amb un minidavantal molt fashion ). Foto: Isart.


Representació feta al Teatre Tantarantana en el marc de les convocatòries Assajar és de Covards. Anna Berenguer (Ching) Mònica Macfer (Xu Lai) Berta Graells (Mene). Foto: Isart.
Seqüencia fotogràfica
VídeosFragment de lectura vista al Teatre Tantarantana, versió lliure i abreujada del cicle Assajar és de Covards.